♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡
17/febrer/ 2025
que curiós. com va tot? ja fa un temps que no escribia gaire perque he estat una mica desmotivada.i així segueixo... però tot i així, sé que aguna cosa em surt bé. estic escribint mentre ensenyo al meu gran amic roger bieto molins com programar la seva pàgina web. en realitat jo no en se massa així que el que li estic ensenyant de veritat és a fer-li les preguntes adequades al chat per a desbloquejar-se. a veure si despres ell m'ensenya a desbloquejar-me amb l'autoescola per que de veritat no puc mes!
◞♡° Resum nadal ◞♡°
motl molt molt bones vacanses. Per fi faig aquest blog. La primera meitat vaig estar una setmana a la neu amb els meus tiets, els meus avis i els meus pares i germà. Va ser bastant perfecte, pel matí esquiavem, per la tarda feia deures o encarrègs i ajudava a fer el sopar ja que cada dia venien a sopar tots al mau apartament.
en realitat, cada dia era una celebració, el primer dia celebravem que estavem tots reunits (menys el meu cosí pep que és una popstar i es a quedar a Barcelona fent conçerts), el segon l'aniversari de la meva tieta, el qual em va semblar particularment entranyable ja que vaig proposar d'ensenyar una foto del pep amb l'ordinador per a que pogués sortir en la foto familiar i aquesta es va emocionar plena d'orgull pel camí que està agafant el seu fill i contenta per la rebuda en la família. Al cap de dos dies vam celebrar el nadal i el meu aniversari que coincideixen i també va ser motl maco, l'unic que va flopejar una mica va ser que els meus avis em van regalar un llibre escrit per l'exnoviu de la juliana canet que realment, 76 pàginas desprès, he pogut determinar que no està gaire ben escrit. La cosa és que van anar a la presentació i els hi va fer cosa marxar amb les mans buidas. La cosa és que els meus avis sempre acerten amb els llibres que em regalen o recomanen.
Ja va ser l'última nit quan vam celebrar que marxavem i vam estar 14 hores al cotxe, déu meu, el meu germà diu que va ser traumàtic, però jo, sincermanet, vaig estar la mar de bé durant tot el trajecte. Lleigint, xerrant, dormint, fent bromes... tot i que crec que el rotllo ja se'm acaba perque a la propera em tocarà conduir.
Un cop a Vilassar vaig entrar a l'Instagram i em va passar una cosa de la que no puc deixar constància a internet però les reals ja saben de que parlo. En tot cas, heu de saber que es algo que a hores d'ara encara m'obsessiona i no puc deixar de pensar-hi repetides vegades cada dia. A part d'això, l'últim dia de l'any va ser molt estressant, ja que l'eulàlia, la julia munné i jo estavem convidades a una festa boja a olot però estavem una mica malaletes i vam tardar molt en decidir que ens quedariem a Badalona, i jo quasi marxo sola (només amb amigues de la uni) a olot fins que la meva mare em va dir que era important cuidar les amigus. Vam acabar fent un bon sopar les tres juntetes a casa la julia munné i anant a l'esglèsia (on vaig desitjar amb tot el meu cor trobar-me amb els conserges de la meva uni però no estaven) a fer la conta enrerre de les campanades per a després dirijir-nos a una festa en el poliesportiu municipal de tiana el qual feia olor a làtex i per alguna raó encara desconeguda la zona de la barra estava decorada amb globus amb forma de satisfyer i plats en forma de tita. El target de la festa també era peculiar, un cop vam arribar es va desplegar devant nostre un gran mar d'anoracs negres amb textura de bossa d'escombraria, realment, no es veia el final. Va ser divertida, vaig poder veure als amics de la julia munné, núria i bernat, però no podia deixar de mirar la melena increïble i preciosa d'en bernat. També em va agradar molt que posessin la cancó de "toro" amb la qual m'agrada tornarme boja i simplement saltar al terra amb molta força intentant que es trenqui i amb tota l'ira del món. i després la calma. La tornada a casa la júlia va ser també, si més no, distreta, un cani va vomitar.
El dia següent vaig estar descansant i mirant animales fantàsticos de harry potter i fent el blog. El dia 02 vaig seguir amb el blog i vaig anar a casa de la júlia vilà amb la jose, la núria i la mireia a jugar a jocs de taula, al final vam estar xerrant, m'agrada bastant tenir perfí amigues a vilassar. El seüent va ser la meva reunió d'aniversari on amb les amigues que van poder venir vam fer una sopa de pedres i la meva amiga martina brotons em va fer un pastís increïble, com que va ser una sorpresa vaig comprar molt gelat de festuc que ara tinc al conjelador.
El 4 també va ser diverit, pel matí vaig quedar amb la meva amiga edna per a gestionar l'arixu del que farem ús per a una publicació i per la tarda vaig quedar amb la meva amiga cristina per anar a pendre algo i posar-nos al dia, després em vaig veure en el casal jove autogestionat de sants amb el meu amiguet roger bieto molins, i després van venir les meves amigues de la massana i pardal.
a partir d'aquí vaig anar a castelldefels on viu al meu pare i vaig poder gaudir de temps amb els meus germans, el dinar de reis a casa les meves cosinastres va estar ple de contratos, són una família molt maca que conec des de fa molt de temps, tot i que no els veig mai van fer l'esforç de regalar-me una motxilleta marró. La cosa es que van venir els seus cosins de veritat de tarragona i de cop tothom a en la taula dels nens pijos estava estudiant una enginyeria. fins a qui bé, però de cop aquest grup de caraanchoas es van posar a dir que les seves carreres eren més dificíls i importants que les altres, per consqüencia a devaloritzar la meva carrera. PUTOS ENGENYERS, SOU TOTS UNS NORMIES, US CREIEU MOLT LLESTOS PERÒ EN EL FONS SABEU TANT BÉ COM JO QUE CADA COP QUE ALGÚ ES MATRICULA EN ALGUNA ENGINYERIA EL MÓN ES TORNA UN LLOC MÉS TRIST, MÉS DEPRIMIT, ESTIC SEGURA QUE EL MÀXIM QUE HEU LLEIGIT AQUEST ANY HAN SIGUT ELS COMENTARIS DELS VOSTRES COMPANYS DE CLASSE A L'INSTAGRAM, SOU TOTS UNS ICULTS I TANT DE BÓ US CAPIN LES PUTES UNIVERSITATS, TOT EL QUE FEU ES ESPECULAR, PER CULPA VOSTRE EL MÓN VA TANT RÀPID I EXISTEIX L'ÀNSIETAT, DESPRÉS VOLDREU ANAR A TERÀPIA PERÒ LES ENFERMETATS DE LA POSTMODERNITAT SÓN CULPA VOSTRE, EL NEOLIBERALISME ABANÇA TANT RÀPID. I DIENT, TOTHOM HAURIA D'ANAR A TÈRAPIA, SÍ CLAR, ENVIEU A TOTHOM ALS PSICÒLEGS A QUE SULUCIONIN ELS PROGLEMES QUE LES VOSTRES CARRERES DE MALALTS DEL COR GENEREN. US MOVEU PEL MAL GUST. Com que només veig al meu pare un cop al mes no vaig dir res, però el temps parlarà.
Un dia de les vacanses vaig portar als meus germans a la llibreria finestres i els i vaig dir que escollíssin el que volguéssin que jo convidava. i cada un va agafar un llibre. Va ser un moment bonic.
♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡ ♡
29/ desembre / 2024 ♡ 20:36 ♡
A vegades vull que tot cremi
Però avui no. Avui ha estat un dia tranquil. No he sortit de casa perquè estic lesionada. En teoria havia quedat amb l'Edna per anar d'excursió perquè, és clar, no ha pogut ser i la noto cansada.
Espero estar bé de cara a Cap d'Any i que la meva amiga hagi pogut descansar ni que sigui una mica.
Per aprofitar el dia he netejat molt exhaustivament el lavabo del pis de dalt de casa, he mirat un ratet un dorama molt molt bo que es diu extra ordinary you.
Va d'una noia que descobreix que és el personatge secundari d'un còmic i intenta tota l'estona canviar el seu destí. Em sembla molt interessant perquè mostra molt bé els estereotips, tot i que no sento que es posicioni, i genera un imaginari molt interessant sobre que és el que passa entre les escenes. Plantejant diversos dilemes respecte al lliure albir d'una manera molt entranyable i senzilla, gens pedant.
M'ha passat una cosa graciosa. Després de veure una estona la sèrie, m'he posat a aprendre HTML i fer aquest blog. Quan de sobte cap a les set de la tarda algú ha picat el timbre de casa, cosa que en si ja és un show, ja que sona la cançó de Betoven para Elisa. Això m'ha fet baixar a velocitat de lesionada pensant que com pot ser que tres caps s'hagin deixat les claus. He baixat dos pisos d'escales, he obert la porta i hi havien allà plantats com una patata al terra tres nens de 13 anys que m'han preguntat si l'àlex volia anar a sopar amb ells. L'àlex és el meu germà petit i estava fent noseque amb els meus pares. Els he dit que ja els diria alguna cosa. Però el que és realment terrible d'aquesta història és que els he anat a veure amb unes pintes estrepitoses: Cua baixa, cabells despentinats, dessuadora del germà gran d'en jaume de Txarango, pantalons grisos amb petits topus vermells a sobre que eren de la meva iaia, mitjons abrigosos amb cara de gat i peluts i crocs roses. A més tot i que ells no sàpiguen que és el que he estat fent tota la tarda, mostrar-me així a un grup de prepúbers i pensar per dins que estic fent una web m'ha semblat bastant friki. (per m'he sentit alleugerada de no estar a barcelona)
També m'ha semblat maco això dels pobles d'anar a buscar als amics en la seva pròpia casa. I m'ha recordat a una època en la qual estava obsessionada a parlar amb les persones a través de les finestres o balcons. Com la Rapunzel, Calisto y Melibea en la Celestina, o romeu i julieta.
.jpg)
en fi, ja en parlarem més endevant d'això.