₍ᵔᵕ̳ᴥᵕ̳ᵔ₎っ♡ biblioteca ♡ ( ˘͈ ᵕ˘͈♡)

Molt bona nit, petites estrelletes! Espero de tot cor que estigueu el millor possible!!!

Ara començaré a fer una biblioteca d'enllaços de vídeos, llibres, publis...

☆ Prefes ☆

Aquests són llibres que són superimportants per a mi. M'han encaminat i la meva obra pobra i univeristària, es basa en plagiar-los subtilment (o no). Però sempre sempre sempre citant, jo no soc una marrana cotxina que no cita com la gent del ojs que no sap fer quotes Déu meu, aquí robant les idees de Plató que absolutament tothom que ha fet batxillerat sap. Tot i que coincidim en moltes coses, em volia afiliar i no vaig poder perquè no sabeu citar.

VERGONYA EM FARIA !!!!!!

Per això jo SÍ cito.

• L'arbre de les històries. Eulàlia Canal Quan era petit odiava llegir amb tot el meu cor. no ho podia suportar. la meva mare intentava fer-me llegir el Zoo d'en Pitus i no hi havia manera, cada vegada em posava a plorar desconsoladament. Probablement, perquè teia una dislèxia de cavall i per a la meva jo menuda llegir una pàgina era com pujar a l'Himàlaia i tornar a baixar cinc cops. Però és clar, les escoles van veure que calia fer alguna cosa perquè els nens d'avui en dia llegeixin i van començar a implementar plans lectors. Aquests consisteixen simplement a fer estones de lectura obligatòria. En el meu cas va ser la primera mitja hora després del descans per a dinar dels divendres a la tarda. Sorprenentment va funcionar i encara funciona. Simplement, em quedava apardalada fins que la professora em va obligar a anar la petita biblioteca i agafar un llibre. Jo volia un que estàvem treballant a l'aula. Anava d'una illa remota amb molts animals imaginaris i el llibre eren les descripcions i dibuixos dels animals. Recordo que ens els van fer dibuixar.

  No és per res, però a la primària se'm va tractar molt de retardada (no diria mai que el reforç no m'hagués anat bé, però algunes professores malicioses em deien sapastre, descuidada, irresponsable...) Doncs digue'm ara LEO,MARGA AQUEROSA (que em vas tancar a classe durant l'hora del pati fent caligrafia als cinc anys i tens un marit pederasta) es recorda l'ariana bosc, la laura salvador, la marina carreres o l'aina portes del que van fer a sisè de primària? ja t'ho dic joc que no. Però buneu, aquesta és una història amb final feliç. No em van deixar agafar el dels animals i vaig agafar el de l'arbre de les històries. Em va encantar, vaig empatitzar amb tots els personatges, era fàcil de llegir... Fins i tot durant la ESO, l'anava llegint de tant en tant. Fins que el vaig deixar a un noi (un d'aquests misògins que només es relaciona amb les dones per a lligar), en aquell moment érem amics, i li vaig deixar. JASPER LUTZ, si veus això, desitjo que t'hagin caigut els ulls de lu mal programada que està aquesta web i a més vull que sàpiguesdues coses. VAIG A PER TU!!!! ets un desgraciat. em vaig haver de tornar a comprar el llibre i ser vegano des dels set o vuit anys no et salvarà res. Espero aparèixer en tots els teus malsons.

• Everything, All the Time, Everywhere How We Became Postmodern. Stuart Jeffries Sobre la postmodernitat. La cosa és que aquest va ser el llibre que em va re-enganxar a segon de carrera a la lectura. Moltes moltes gràcies petit stuart, de tot cor
• Quan fugir era el més bell que teníem. Marta Marín-Dòmine. Sobre el desarrelament, el sentiment de pertinença, l'arrelament i l'hèrencia del trauma de la guerra
• Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà. L'història d'un lloc narrada a través d'elements no humans. Molt bon joc de llengüatge.
• Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Irene Solà.l'història d'una família de dones. Narrada també des de moltes perspectives
• Napalm al cor. Pol Guasch. Una fugida. molt bon ús llengüatge
• Ofert a les mans, el paradís crema. Pol Guasch. Reflexió sobre la linealitat de les històries. 0 altrement dit, com explicar un bon conte?
• Ñu. Pau Luque. Reflexions entorn les solucions a partir d'historietes de la seva vida. molt molt divertit i en alguns moments enllaçat amb el seu altre llibre "Hipocondría moral", tot i que aquest era una mica avorrit
• Traumacore. Crónicas de una disociación feminista. Núria Gómez Gabriel El títol ho diu tot. Molt bon ús de les imatges i barreja de la crònica amb l'assaig. Gran referent estilístic i de com viure o monetitzar la tristesa. Jo encara no ho faig, però en un futur penso vendre per molts diners la història de com el tiago em va trencar el cor. A veure si així em denuncia i es digna a veure'm la puta cara ni que sigui en un jutjat. maremeva. Una ja no es pot fiar de ningú. enfi. molt molt bon llibre. Però si estàs trista potser és com les drogues, esperat a estar una mica millor perquè et pots tornar completament boja. Jo personalment me'l vaig llegir en una mala època i no em va sentar gens bé. Enfi mira el que estic escrivint a hores d'ara. Ja ho saps tiago si veus això ets un covard i ojala cada cop que ens creuem i em veus pensis que estic molt guapa i que ets un covard i un imbècil que li fa falta anar a teràpia. I tu edu a veure si deixes de ser faxa per molt independentista que siguis i que votis a la cup a mi no m'enganyes, i aprens a posicionar-te. "el tiago li ha molestat que t'expliqui coses i ja saps júlia... jo no em vull posicionar". espero que proveu el crack i us hi enganxeu. no teniu vergonya.
• Manifiesto SCUM. Valerie Solanas La millor, simplement. Un manifest que parla sobre perque hauriem d'exterminar a tots els homes de la terra. No ho fa de manera performàtica. ho diu de veritat i té raó. Quan feia batxillerat sempre feia veure que que era una contracrítica a la "envidia del falo" de freud per a no quedar malament. però saps que et dic, tant se'm en fa!!! a veure si apreneu a ser bons.

  Solanas per a mi és un personatje del tot interessant, algun dia potser pujo algun article o text especulant sobre la seva vida i obra.

• La teoría de la bolsa de transporte de la ficción. Ursula K. Le Guin Res millor al món. Parla de que el relat de l'evolució de l'humanitat no hauria de girar entorn el sílex, que si ho fes entorn la bossa (de què et serveix tallar res si no ho pots transportar?) i sobre com això ha o hauria de portar a maneres alternatives de relatar històries o l'història
• Breve ensayo sobre la carta. Laía Argüelles Folch Es venen cosetes epistolars. Tinc moltes ganes de traduir-lo i enviar-lo als meus amics que no parlen castellà i fins i tot potser també el pujo per si algun dels meus estimats nens entra algun dia aquí i de cop li ve de gust, pugui llegir-ho. Crec que enviar cartes seria un molt bon exercici per a ells (perillosament aprop del dessarrelament), envies les cartes on vols estar. on volen estar? els trobo a faltar.


(͡° ͜ʖ ͡°)gener 2025

• PARBAIX, EL TEU DIARI DE CONFIANÇA. He tingut el gran honor de poder viure un moment històric, el dia 04 de gener de 2025 en mig d'una festa en el casal autogestionat de joves de sants va arribar a les meves mans un exemplar de la primera impressió del primer número de PARBAIX. Un dirari autoproduït fet pel col·lectiu d'aritstes pardal els quals anirem treient mensualment. En aquesta edició han parlat de temes com la semaglutida, el retorn dels blogs, recomenacions de merceries (el meu article preferit d'aquest número), combinat amb textos de càire més pòetic, converses escoltades al metro, consells, sudokus i un convidat molt especial
• Tinc un coll que fa pena. Nora Ephron Un recull d'articles d'una feminista adinerada de NY. Escriu bé, de fet crec que la estic copiant una mica mentres creo aquest blog (a diferència de mi, ella no sona desquiciada), però hi han vegades que sento que fa articles ostentosos. És a dir, parla de la seva vida i com que ella té diners la seva quotidianitat és molt diferent. També està obsessionada de gran en la seva bellesa i vellesa. li volia deixar el llibre a la meva tieta però crec que li sentiria malament i que poder li despertaria complexes. He de seguir reflexionant, perque si escriu sobre la seva vida, perquè em genera rebuig que al odiar rentar-se els cabells, vaigi dos a tres cops per setmana en una de luxe a que li faigin? potser el context? m'ha molestat en un article feminista? no n'estic segura.

❀ desembre 2024 ❀

• En defensa de la imagen pobre. Hito Steyerl Sobre la degradació d'imatges i segnificats en l'actualitat i en la postmodernitat i tal. Típic assaig que hagués hagut de lleigir fa molt de temps
• De A para X. John Berger Recomenat per l'escola de text: Corda, bumerang, vincle, cordó umbilical.

  Mira, molt ben escrit. El primer llibre que em lleigeixo en format epistolar i tot el que tu vulguis, però és molt cursi i avui en dia crec que no m'agrada que només surti la perspectiva de la protagonista com a dona devota al seu marit que està a la presò. Però en general m'ha agradat bastant, perque tot i que em fagi la feminista dura, una bona història d'amor normatiu sempre em comou

• La última frase. Camila Cañeque. un molt bon exersici i un assaig original sobre els finals a través del seu arxiu personal de frases finals de llibres. no m'ha atrapat tota l'estona, però està bé.

  Hi ha un lore que no vull explicar per aquí però us podeu informar o preguntar-me

  us recomano l'enllaç a la seva pàgina web que és molt molt bona i té relació amb el llibre. Ho acabo de comprovar i pot ser que sigui una pàgina web secreta només per les persones amb el llibre, ara el tinc molt lluny, si algun dia el tinc aprop i me'l trobo us el penjaré, si no podeu esperar compreu-vos el llibre, que de veritat, està molt bé.

• Breve ensayo sobre la carta. Laía Argüelles Folch Es venen cosetes epistolars. Tinc moltes ganes de traduir-lo i enviar-lo als meus amics que no parlen castellà i fins i tot potser també el pujo per si algun dels meus estimats nens entra algun dia aquí i de cop li ve de gust, pugui llegir-ho. Crec que enviar cartes seria un molt bon exercici per a ells (perillosament aprop del dessarrelament), envies les cartes on vols estar. on volen estar? els trobo a faltar.
• Talk trouble. Claudia Pagès i David Armengol Publicació que barreja crònica, assaig i poesia per a parlar sobre l'arrelament al llengüatge. M'ha agradat molt i serà un llibre que amb el pas del temps m'anirà agradant més ja que el consultaré i citaré molt.
• Espectres. Moltes autores La meva amiga Clàudia me'l havia recomanat. Sobre els espectres i els fantasmes en la contemporaneïtat, tenint en compte les xarxes socials i depenent del capítol relacionant-ho amb la postmodernitat.
• Historias de un vecindario tomos 1 i 2 La meva amiga Clàudia i jo vam decidir que aquest és el nostre any otaku i que l'anime kink, com els blogs, torna a estar de moda. Per això, vam anar al saló del manga on em vaig poder comprar dos tomos d'aquest manga.Entranyable i divertit, una lectura tranquil·la perfecte per abans d'anar a dormir. Buscant el pdf del manga per a compartir-lo he vist que hi ha el anime, és bo saber-ho.